Diumenge 18, les 9:00 del mati:
-"Mama, on es la Guio?" pregunta el meu germà gran.
-"Ha anat a córrer una marató", respon ma mare.
Incorrecte. Ahir no estava corrent una marató, no...si li vaig dir a ma mare que a les 11 ja estaria a casa!!! Una mare confia molt en el potencial d'una filla...Però molt, molt, eh!
El meu germà m'ho explica i me n'adono que realment la família no es massa conscient del que es això d'una marató, i segurament ni idea del esforç que haure de fer si vull, simplement, acabar...però la veritat es que de vegades ni jo mateixa sóc conscient del que implica aquesta inscripció que he fet. I confesso que a estones me'n arrepenteixo...com ahir minuts abans de la sortida de la cursa de la Mercè.
Ahir tocaven 10km...i ho sento però jo encara no els hi he perdut el respecte, sóc nova en tot això i qualsevol distancia m’impressiona. Miro el dorsal i veig que surto de les ultimes...i es lògic sabent a quin ritme corro...però això em fa pensar que no crec que ningú d'aquest bloc blanc estigui tan boig com per haver-se inscrit a SS (be...alguns si, el Xavi, que esta tan tarat com jo, pero mes preparat...el Dani i l‘Ignasi... però ells no conten...que venen d'acompanyants! I algun inclus corre en plan follet tortuga amb un preciós sobrepès...el Jan!)
"Estic sonada" penso per dins. Col•locada a la línia de sortida, nomes sento la força del arrepentiment. Estar aquí ja es un bon repte per mi, i es suficient! I de cop veig clar que el que tinc en ment es un somni de dubtosa materialització...En aquell moment, i potser per primer cop, toco de peus a terra.
Però aparto aquests pensaments de mi i em centro en la cursa...surto sense rellotge ni res, a sentiment. I estic nerviosa, molt nerviosa. Ballo sobre els peus incontroladament...Hi ha milers de persones i a mitja Gran Via perdo la Vane i els nois...em giro cada tres minuts però tothom va de verd!!! Impossible identificar samarretes essencials...i no els veig...El meu nivell d’agitació tot ho intensifica i em sap tan greu haver-los perdut de vista...Perdo uns minuts corrent com els crancs buscant-los... i em desespero..assumeixo que els he perdut i em sento fatal per no haver complert amb la meva promesa...Ho he fet tan malament com he sabut.
Em quedo sola i nomes puc córrer. Decideixo posar-me els cascos amb la musica ben alta, realment no em nodreixo gens del ambient i ara em sap greu, ja que imagino que dona forces afegides...però m’aïllo perquè, per ara, no se córrer d'altre manera.
Acabo rebentada...en els últims km he intentat apretar sense massa èxit...ha estat una cursa estranya i estic una mica decebuda amb mi mateixa per com ha sortit tot.
Malgrat tot, decideixo passar olímpicament del resultat per gaudir del moment "arribada". La Vane i la Mónica estan al caure i només penso en abraçar-les i intentar transmetre'ls-hi el meu agraïment per haver decidit animar-se a córrer. Sento que la seva complicitat durant aquestes setmanes retroalimenta els nostres ànims, i totes estem treien el millor de dins...En aquells moments també me'n recordo de la Sus, i aprofito per confessar que veure-la competint a la Vila em va despertar les ganes d'estar a la banda dels que corren...Per mi, saber que totes elles em fan costat, em fa tirar endavant, i em dona forces per no abandonar en el meu esbojarrat propòsit...
Ara mateix no veig clar que sigui capaç de córrer un marató. N'estic prenent consciencia i ara confesso que començo a estar espantada...i per postres aquest mati m'he pesat. No crec que ninguna keniata d’aquelles pesi això que he vist a la bàscula...i altre cop em desanimo. Però enseguida li trec importància. "Això es que amb tan fitness i tants km, ara em pesen un ou els quàdriceps..." :)
Seguim endavant! Que res s'interposi entre els meus peus i l'objectiu. Sortiran mil dubtes, mil moments en que no creure en absolut en mi mateixa. Però he de tirar endavant, perquè m'ho he promès i no em puc fallar! I gracies altre cop a tots els que em feu costat, ni us imagineu com en sou d'importants.
I moltes, moltes felicitats a tots pels nostres resultats d'ahir!
Va ser un dia per recordar!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada