Simplement, cansada.

Agulletes. Cansament. Desànim. Pupes. Ansietat. Mal humor.

Desprès d'un dilluns amb un entreno potent de fitness, ahir afrontava el dia amb poca energia. Tot i les males perspectives, vaig aconseguir córrer 50 minuts fent voltes concèntriques al voltant de la meva feina. Així estava apropet per si se'm necessitava per alguna cosa...no?

Nooooo... mentida! La realitat es que així m’assegurava que cada 6 minuts aproximadament passaria per la porta del meu gimnàs i podria abandonar dissimuladament si les cames em fallaven i ho acabava considerant necessari...i es que estava, estic, molt cansada.

I es que tinc tantes pupes... moltes, masses! No se si he nascut per córrer, però si és el cas, crec en realitat estava dissenyada per córrer en pilotes per la selva ja que tota tela, gadget musical, samarreteta, pantalonet, qualsevol cosa que em poso, em fa aparèixer una ferida nova en algun punt del cos.

Així que avui descansaré. No puc ajupir-me, no puc seure sense queixar-me d'algun dolor muscular, no puc abaixar del tot els braços per culpa de les meves aixelles encetades... I és que les meves pupes de runner no s'acaben de curar... Deambulo per casa i noto que, per contra, cada cop m'assemblo més a un culturista inflat d'aquells de mobilitat limitada. Però no es pas per la quantitat de músculs hipertrofiats que acumulo...no...és per les agulletes i les ferides varies que si que sembla que col·lecciono. Així que avui...descans!