El cas més delicat

Sempre m'he caracteritzat per ser una persona eficient. No se si seria un bon cap, si podria arribar a sentir-me còmoda manant. El que si domino a la perfecció es rebre instruccions i obtenir resultats. Així es com esta estructurada la meva vida laboral i m'hi sento còmoda la majoria dels dies. També em bloquejo amb facilitat quan les coses no surten com voldria. Però mai em veuràs enfadada per aquest motiu (nomes esclataré quan arribi a casa, mentre faig el pollastre pels nens al temps que controlo que no se'm quedin tiesos a la banyera. Seurem a taula i li posaré el cap com un timbal al que tinc ben apropet, a l'entrenador personal que m'he agenciat per tenir-lo les 24h del dia a casa, i l’endemà se m’haurà passat. Ja estaré resetejada)

Però be, al que anava. Funciono així. Rebo instruccions, busco resultats. Fa uns dies que soc de vacances i he comes l'error (o he tingut la previsió) de començar a entrenar-me pel meu gran dia. Estar casada amb el teu preparador físic es el que te, entre aperitiu i gelat estiuenc et solta el que espera de tu i et fa treure l'agenda perquè anotis les pròximes cites esportives. Primer tràmit, la cursa de la Mercè. 10km. Hauries de baixar de 1 hora em diu. Engullo l’últim trocet de patata. Alguna cosa haure de fer amb aquesta alimentació penso entre mi...però estic de vacances, relaxa't, gaudeix-les que s'acabaran en res...

Se'm fa una muntanya, processo la informació i m'enrecordo dels pares del senyor que va inventar el Garmin i el seu univers de dades a temps real. Surto a córrer obsessionada en clavar la velocitat a 6 el km. Miro compulsivament el rellotge i em fa por voler-ne un. Cagundena. Mes gastos!

Però passen els dies i no ho aconsegueixo. Soc nerviosa i impacient, el que m'ha dit ahir, ho vull aconseguir avui...

Pobre. Sempre camina en una línia molt fina i perillosa, i ho sap. Si m'exigeix mes del que puc, l'assumpte li pot esclatar a les mans i haver de passar-se la tarda consolant a una preatleta deprimida perquè no serveix per aixo. Si em demana poc, s'arrisca a que em senti infravalorada. Sens dubte soc el seu cas mes difícil... Hi ha alguna dita que parla de no barrejar la feina amb el plaer... la vam ignorar.

Però sembla que per sort ha atinat be aquest cop. Una hora has dit? Després del meu subidon post inauguració de blog em llevo i surto a córrer a l'hora dels senyors. Sol, calor, molts cotxes, autocars, mes turistes, però jo vull fer-ho ja en menys de una hora. Avui millor que dema. Cabezona que soc.

I ho he aconseguit!!! Avui 10 km en 59 minuts i 33 segons. A continuar seguint les instruccions. Sempre buscant la versió millorada de mi!

Ruta Garmin

TEMPS: 00:59:33

DISTANCIA: 10.00KM

ALÇADA GUANYADA: 146M