Els anims venen i van, suposo que són fluxes que depenen de mil factors. Pel que sigui, aquest camí cap al meu repte maratonià va començar amb una força desmesurada. Era ple mes d'agost i ni els 30 graus de temperatura exterior m'impedien saltar-me un entrenament.
I tot i que els resultats són bons i noto que vaig millorant, ara les meves energies estan volcades en altres temes. No ho sé, no em preguntis perquè. Simplement he perdut la motivació i les ganes. Potser em falten hores al dia, potser m'exigeixo massa i hauria de medir els objectius en funció de la meva disponibilitat horària. Però no sóc massa de pensar les coses...i ara em trobo molt embolicada i havent de triar a què dedico el poc temps que tinc.
Potser la pregunta que més em repeteixo i em repeteixen els que m'arriven a conèixer més és: "però tu, que és el que vols?" i la veritat, no ho sé, segueixo sense saber-ho. Un dia vull convertir-me en una estrella del fitness i al seguent m'aficiono a les carreres. I vaig a muerte amb el que trio en aquell moment, passant pels batuts de proteina, els termogènics, els aminoàcids, el que faci falta. Paso pel que sigui que exigeixi cada disciplina sempre combinat amb la meva capsa de ferro autoreceptat.
Pero també em distreu una mosca volar. I ara vull això i demà potser no tindre temps ni ganes d'insistir-hi. I potser m'apunto a dansa, a trapezi, a amigurumi, qui ho sap. Ni jo ho sé. Improvitzo i encadeno bogeries i aficions impossibles, suposo que pel simple fet de tenir alguna cosa que aprendre, que millorar.
Demà faré la meva tercera mitja marató, i francament, encara no sé si m'agrada correr. Pateixo molt, no ho se, no sembla lo meu... Però hi anirem, m'he compromès! A veure que tal...
I ara? Ja ho saps?
ResponElimina