Perfeccionant la manera de millorar...

Segueixo aquí... !!!

Després d'un episodi laboral que ha demandat la totalitat de la meva energia, intento tornar a la normalitat.

Voldria haver demostrat que puc amb tot, però admeto que els períodes forts de feina em consumeixen l'energia de tal forma que a la tarda ja estic sota mínims. I arribar a tot...doncs confesso que no ho aconsegueixo. Algú surt perjudicat, un entrenament es queda sense fer i algun conte es queda sense explicar per les ganes boges de retrobar-me amb els meus llençols...

Així que aquesta setmana tocava exprimir els dies al màxim, i mescla de tot,  han començat a aparèixer certes molèsties a l'esquena. Van fent acte de presencia després de les tirades llargues i em comencen a preocupar. Així que avui, pensant una mica en mi, faig cas al trainer i em decideixo a dedicar una estona a escoltar les senyals del meu cos.

Com no podia ser d'altre manera, primer faig cabre un entreno de 13km amb una mitja de 5:31! Paso pel 10 en menys de 55' i estic molt orgullosa dels meus petits grans progressos... Així que vaig a veure l'Ivan, que el massatge d'avui,  ja me l'he guanyat.

L'Ivan es el fisio que porta a l'Emili. Era la primera visita, així que de bones a primeres li he hagut de resumir breument les meves tares: una cama mes curta que l'altre, escoliosi, contractura crònica al ombro dret, dos cesàries i coxis desplaçat per forts traumes (enèsimes caigudes de cul) de quan aspirava a ser una patinadora professional (10 anys de dedicació i no ho vaig aconseguir)

Amb la confessió feta i ben anotada, l'Ivan es posa a treballar...Masseja i regira, troba punts amagats capaços d'irradiar dolor fins al dit petit de la ma, que reacciona amb sorpresa al rebre aquesta sentida inesperada. I els apreta.

I m'avisa que dema m'enrecordare d'ell...Imprecís, ja des de mitja tarda que ja no me'l trec del cap...tant, que li acabo de dedicar un ibuprofeno i unes línies al meu blog!

Però estic contenta d'haver-hi anat, se que el balanç serà positiu i que dema estaré molt millor! De fet, acabo de decidir que em queixo poc, i que si algú necessita un fisio a la seva vida, aquesta soc jo. Els nervis diaris jo els exterioritzo en forma de nusos impossibles a l'esquena...i avui he descobert que tinc ben a prop a qui es dedica a desfer-los, així que tot serà fer coincidir agendes. Nomes cal ajuntar el meu estres amb el seu estil de tortura titulada i como nueva!