Passen anys des que acabes uns estudis fins que arribes a sentir-te una arquitecte de debò, i jo crec que mai s’arriba a tenir el cent per cent dels coneixements com per creure que ja ho saps tot.
Quan encara estudiava, vaig tenir la sort d’anar a parar en un despatx petit (no pel nombre de treballadors, sinó per les mesures físiques que tenia), però ple de bons estudiants i millors persones que treballàvem apinyats en una petita aula llogada a la facultat de farmàcia. I vaig tenir la sort (o la vista) d’anar a seure al costat del noi amb grenyes que feia els renders. Aquí va començar una bona amistat que ha passat per parèntesis en el temps però que mai s’ha perdut, ni espero que es trenqui mai.
Vam enllestir la carrera i cadascú va seguir el seu camí, però el destí va fer que anys mes tard, amb el seu propi estudi muntat, aquell noi tornes a confiar en mi per treballar junts de nou. A ell dec molt del que puc arribar a saber d’aquest mon actualment.
Es per això que avui, primer dia de feina desprès de tants dies de descans, em prenc un moment per organitzar els meus arxius i recupero algunes imatges inspiradores de projectes que varem fer plegats quan ja formàvem part d’un petit equip independent que gaudia de tota la força i l’energia de qui es deixa la pell en els seus projectes. Machado Arquitectes va ser per mi com una petita gran família. Les discussions transcendentals es compaginaven amb les converses mes alegres característiques d’una trobada entre amics. I d’allà sortien moltes i bones idees. Per mi, independentment dels despatxos previs en els que vaig treballar, va ser sens dubte el punt de partida per començar a tenir un pensament mes propi i personal, un lloc on tots aportàvem alguna cosa i on de la mescla de tots, en sortia bona arquitectura.
Les circumstancies, la por a la inestabilitat, la maternitat, les noves responsabilitats, i una sèrie de motius que en aquell moment semblaven pesar molt, van fer que jo seguís un altre camí. Mai estaré segura d’haver pres la decisió encertada, però així es la vida! Si busques millorar, has de prendre decisions i arriscar. Ara tinc altres coses, ho reconec, però també sé que en vaig perdre moltes altres marxant del seu costat.
Gràcies Sebas!
Reforma a les Corts
Reforma a Diagonal Mar
Reforma al Barri Gotic
Showroom DC shoes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada